Si el què volem sentir no és el què ens diuen

De tornada

Troballes que fascinen els sentits.
Ulls que miren i protegeixen amagats o exposats.
Racons polsosos de resguard entre la roca.

Quan puc tornar a la terra del color del cel?
Una història canviant que enforteix i amotlla.
Indrets per a explorar.
Aire entre dos mons sota un sol amb molta força.

Petjada en destí a...

Doncs sí, us torno a permetre una setmana de descans de mi i de les meves ximpleries, m'he apiadat de vosaltres, que em llegiu com si d'una penitència es tractés.

Demà volo en direcció a la fotografia, espero caure al lloc indicat i no punxar-me el cul amb un minaret, espero no fondrem dins les sandàlies, i sobretot, que hi sigueu a la tornada!

Quin cartell de Gràcia et fa més gràcia?

Mirant el programa, per a gaudir de les festes de Gràcia aquesta nit, m'he quedat badant davant els cartells que podeu trobar aquí. Tots tenen el seu què, no sabria pas amb quin quedar-me.

El que sí tinc clar és que avui toca passar-ho bé!

¿Arte? ¿Qué es arte?

"Besarte es arte..."

Suma y sigue

Un cop més toca allò de bufar les espelmes, el nombre creix, i l'arsenal de cera encesa fa que el pastís es vegi petit sota seu. La bufera s'acaba a mig camí, mentre els convidats bramen allò de que si no les apago de cop m'oblidi del desig. Assentada davant seu, veient les seves cares d'il·lusió penso: Merda, em faig vella.

Envellint

He sentit i llegit queixes d'aquest anunci, sóc la única persona a qui li agrada? Potser si l'empresa anunciant enlloc de ser una multinacional americana, com la que és, hagués estat una altra otro gallo cantaría, digueu-me heretge.

No sé si és perquè aviat n'afegiré un més, o perquè estic patint una crisi existencial, no deixo de buscar qualsevol cosa que em recordi els meus anys mozos, com anireu veient a l'apartat de "Avui l'elecció és", espero no cansar-vos.

Però ho he de reconèixer: em sé de pe a pa cançons intro de dibuixos animats que els meus alumnes no han vist mai, he dut genolleres, colzeres i ombreres, mirava l'Un Dos Tres per veure si sortia la Ruperta, grabava video-clips de l'Sputnik, jugava a marsssianitos amb el meu cosí, suava dins un R-4 verd i després una Transit on hi encabiem tota la família, mirava Eurovisión amb l'esperança que algun cop els espanyolitos guanyessin...

No sé si som gent forta i amb capacitat de ser feliços com diuen, però ara que em comencen a tractar de vostè... per què deixar d'utilitzar la paraula GUAY?

Nit de nostalgia

Nua damunt el llit amb la llibreta en mà, escoltava el silenci, perquè la capital a l'agost s'atura i al meu carrer és fàcil sentir el no-so.
La calma es va trencar de cop. El murmuri de la pluja em va fer somriure vaig corre a pujar la persiana i a obrir la finestra. Em vaig tapar amb la manta del sofà i em vaig quedar allà, a la punta del llit, mirant com les gotes picaven l’asfalt. Vaig perdre la noció del temps.
Mica en mica em vaig anar arraulint fins acabar estirada de nou, necessitava adormir-me amb aquella melodia, que just ara feia un any vaig sentir cada vesprada durant un mes. Quan em posava la jaqueta i sortia al porxo a fer-la petar mentre les granotes saltaven de bassal a bassal, i més tard, a l'habitació sentia com les gotes xocaven amb la claraboia. Mai, he dormit millor. Sabia que, l'endemà, el sol naixia amb força i al final del dia l'aigua tornaria a netejar els seus problemes per emprendre de nou la vida el dia següent.

Darrera però lluny

Darrera la finestra el temps s'escapa per l'escletxa, i jo amb ell.

Enlairant-me

Inesperadament, se m'endu creuant els núvols i trons amb rapidesa.
L'aire xafogós de la ciutat des de les alçades se sent més fresc i respirable. Em deixo portar per les sensacions.
Tot d'una, caic. El terra és moll i dur.

Carta al passat

Ja vec que jo he tardat més a poder tornar-hi que tu, però realment és per tornar-hi un i un altre cop. Vam patir, sí, degut a les circumstàncies, que realment no ens van acompanyar gens, no pas a la teva companyia com creus, però desgràciadament, massa sovint les coses es barregen.

Com bé dius, l'experiència canvia la percepció de les coses, i encara que en essència continuem essent els mateixos també ens canvia a nosaltres, i sort n'hi ha! O no! perquè de fet, no sé si he canviat en tots els aspectes cap a bé o si he canviat tant com m'hagués agradat. Però en fi, la vida és un aprenentatge continu i l'unic que podem fer és anar entomant els cops com bonament es pot i buscar nous camins que ens facin una mica més feliços, i si es fa bé o malament, només se sap amb el temps que diuen que ho posa tot al seu lloc. Els errors hi són, però mai venen d'una sola direcció, per tant el que hem de fer és tancar-los amb clau al calaix dels records, el meu perdó el tenies des del primer dia, ara el que cal és perdonar-nos a nosaltres mateixos, que prou complicat és.

Jo també he creat històries mentals de la nostra vida, sobretot en els moments més difícils, que n'hi ha hagut, i molts, però ara, tot i els alts i baixos, crec que la meva vida s'aproxima a allò que havia volgut. A nivell professional, estic segura i contenta de la feina que faig, els nens i pares em valoren, vaig aprenent dia a dia i aplicant coses noves. A nivell personal, sempre m'ha costat més estar satisfeta, segurament per allò que diuen dels qui pensen massa, però puc dir que he complert somnis que m'han enriquit com a persona, he guanyat en amistats de veritat que m'han ajudat i m'estan ajudant molt, en seguretat, he après a viure el present sense preocupar-me tant del que vindrà, tinc aficions que m'omplen i sobretot, hi ha gent que m'estima a pesar de ser com sóc.

Què més es pot demanar? Doncs per demanar que no quedi, demano que continuis amb la felicitat que un dia et vaig prendre inconscientment i que per sort has recuperat en els seus braços, i no dubtis, jo, que també vaig fer bocins la meva, intento fer el mateix.

Un petó des del present.