Carta al passat
Ja vec que jo he tardat més a poder tornar-hi que tu, però realment és per tornar-hi un i un altre cop. Vam patir, sí, degut a les circumstàncies, que realment no ens van acompanyar gens, no pas a la teva companyia com creus, però desgràciadament, massa sovint les coses es barregen.
Com bé dius, l'experiència canvia la percepció de les coses, i encara que en essència continuem essent els mateixos també ens canvia a nosaltres, i sort n'hi ha! O no! perquè de fet, no sé si he canviat en tots els aspectes cap a bé o si he canviat tant com m'hagués agradat. Però en fi, la vida és un aprenentatge continu i l'unic que podem fer és anar entomant els cops com bonament es pot i buscar nous camins que ens facin una mica més feliços, i si es fa bé o malament, només se sap amb el temps que diuen que ho posa tot al seu lloc. Els errors hi són, però mai venen d'una sola direcció, per tant el que hem de fer és tancar-los amb clau al calaix dels records, el meu perdó el tenies des del primer dia, ara el que cal és perdonar-nos a nosaltres mateixos, que prou complicat és.
Jo també he creat històries mentals de la nostra vida, sobretot en els moments més difícils, que n'hi ha hagut, i molts, però ara, tot i els alts i baixos, crec que la meva vida s'aproxima a allò que havia volgut. A nivell professional, estic segura i contenta de la feina que faig, els nens i pares em valoren, vaig aprenent dia a dia i aplicant coses noves. A nivell personal, sempre m'ha costat més estar satisfeta, segurament per allò que diuen dels qui pensen massa, però puc dir que he complert somnis que m'han enriquit com a persona, he guanyat en amistats de veritat que m'han ajudat i m'estan ajudant molt, en seguretat, he après a viure el present sense preocupar-me tant del que vindrà, tinc aficions que m'omplen i sobretot, hi ha gent que m'estima a pesar de ser com sóc.
Què més es pot demanar? Doncs per demanar que no quedi, demano que continuis amb la felicitat que un dia et vaig prendre inconscientment i que per sort has recuperat en els seus braços, i no dubtis, jo, que també vaig fer bocins la meva, intento fer el mateix.
Un petó des del present.
14 comentarios:
Mai amb un text i paraules tant ben dites havia entès tantes coses, dius tant que no puc ni explicar-te el que he sentit en llegir-ho, és genial, sempre endavant eh... ets un bon exemple.
només puc recomanar-te la cançó que estic escoltant ara i que pot fusionar-se molt bé amb el teu escrit : Eirikur Hauksson "Valentine lost" ... sort i salut
Els bons exemples no existeixen wink, simplement cadascú agafa com a bo aquell que li va millor en un moment determinat, per mi, no sóc un bon exemple.
Evidentment mossèn, ja l'he buscat i escoltat i et dedico l'elecció del dia pq l'escoltin tots aquells que com jo no la coneixien, molt bona!
Els bons exemples no existeixen wink, simplement cadascú agafa com a bo aquell que li va millor en un moment determinat, per mi, no sóc un bon exemple.
Evidentment mossèn, ja l'he buscat i escoltat i et dedico l'elecció del dia pq l'escoltin tots aquells que com jo no la coneixien, molt bona!
Un escrit molt emotiu, Petjada. Espero que les coses estiguin al seu lloc, ara, i que sàpigues trobar aquesta felicitat que busques i mereixes. Un petó des del present per tu també.
Muy bonito.
Me ha llegado.
Saps que passa Jordi, que a vegades un detall insignificant remou les coses i cal fer balanç per tenir clar on estan colocades. La felicitat la busquem tots d'una manera o d'una altra no?
Me n'alegro guti, però on "te ha llegado" exactament? ;)
gràcies ... un petonas ben aprofitat !!! :P
Me ha llegado muy hondo.
Supongo que la intención era esa. En ese caso, gracias.
De res mossèn, a tu, realment la lletra és molt maca.
Guti, quan escric no escric amb cap intenció però els sentiments són extrapolables a mil i una situacions.
ES PERILLÓS JUGAR A TORNAR, tant si el conte té un final feliç o un final fatal. Entenc el que comentes, també hi he passat. I només dir-te que endavant, perquè tot i que no ens coneixem del tot(desgraciadament), sé que vals. I ves que ara em ve de gust brindar: per les vacances que poden ser de colors, per uns ulls que ja sé que no són misteriosos –són clars i transparents com aquella “laguna” que tan t’agrada; brindar per l’alegria, pel somriure que suavitza la vida, per la tendresa que ens cura quan fa por la solitud (ho diu una cançó), per la màgia d'algunes petjades que fan somniar en coses boniques, per la llum encara que costi mantenir-la encesa, per la bellesa (sempre), per no dramatitzar les coses, per recordar que és importantíssima la partida que estem jugant però que si la perdem tenim tota la vida (que si ens surt una mica bé és meravellosa), i totes les forces, i tota la tendresa, i tot l’amor per tornar a començar. I per tornar a equivocar-nos, i per tornar-ho a intentar, i per donar-nos una altra vegada i sempre la darrera oportunitat.
Ala! Quin comentari més llarg (que continuo al meu bloc, en un post dedicat que ara començo a redactar).
Un petonàs (al nas).
Vladi, ets simplement genial. Un petó ben fort.
Ostres, Petjada, quina coincidència... Fa tres dies, jo també em vaig creuar amb el passat. Ho llegiràs al bloc.
Serà l'estiu?, l'etern retorn?
Topar amb el passat...
l'estiu...
coincidències...
Digne de pel·lícula yanki de mocador. ;)
Publicar un comentario