Enlairant-me
Inesperadament, se m'endu creuant els núvols i trons amb rapidesa.
L'aire xafogós de la ciutat des de les alçades se sent més fresc i respirable. Em deixo portar per les sensacions.
Tot d'una, caic. El terra és moll i dur.
6.8.07
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
10 comentarios:
Jo ahir també hauria volgut volar ben amunt, quedar xopa de pluja i notar com les gotes em netegen també interiorment. De tant en quant, s'agraeix tant una mica de pluja!
I tant que s'agraeix Mafalda, una bona refrescada de cos i ment!
Al meu racó maragda el terra és tou, i esplendit quan plou (dolç-salat). Quina gran tarda d'estiu, magnífics llamps on el mar s'acaba.
Ho veieu? Als escriptors els agrada la pluja.
Tots nosaltres nedant en la complaença mentre els fans de la platja cremada ploraven a bots i barrals.
A Comabella veia caure llamps sobre els pins, a menys de vint metres.
plou, plou i nomes plou ... salut
Racó maragda? temptador...
Lu, només als escriptors? no crec estar dins aquest col·lectiu, a no ser que parlem dels mediocres.
Mossén, com sempre, em deixa muda.
aquesta foto és molt boooona!!! Jo també vull volar com la Mery Poppins!!
I tant mery cherry, jo també!
Deixar-se portar de tant en tant és molt agradable. Encara que els aterratges acostumin a ser difícils...
tot té la seva part bona i la seva part dolenta, és el que té!
Publicar un comentario