Nit de nostalgia

Nua damunt el llit amb la llibreta en mà, escoltava el silenci, perquè la capital a l'agost s'atura i al meu carrer és fàcil sentir el no-so.
La calma es va trencar de cop. El murmuri de la pluja em va fer somriure vaig corre a pujar la persiana i a obrir la finestra. Em vaig tapar amb la manta del sofà i em vaig quedar allà, a la punta del llit, mirant com les gotes picaven l’asfalt. Vaig perdre la noció del temps.
Mica en mica em vaig anar arraulint fins acabar estirada de nou, necessitava adormir-me amb aquella melodia, que just ara feia un any vaig sentir cada vesprada durant un mes. Quan em posava la jaqueta i sortia al porxo a fer-la petar mentre les granotes saltaven de bassal a bassal, i més tard, a l'habitació sentia com les gotes xocaven amb la claraboia. Mai, he dormit millor. Sabia que, l'endemà, el sol naixia amb força i al final del dia l'aigua tornaria a netejar els seus problemes per emprendre de nou la vida el dia següent.