On les llàgrimes es confonen amb la pluja

Us deixo descansar uns dies de mi...

Mentre, jo retorno a la ciutat que em va donar i prendre.

Cuideu-vos i sigueu bons!

Pessigolles creatives

El blanc i la creació s'atrauen i es repel·leixen.

Que difícil és començar a pintar, que difícil és començar a escriure.

El blanc del llenç i de la llibreta, però, necessiten ser acariciats amb sentiments.

Davant això, no hi ha temps a perdre, escamparé el pessigolleig de la pintura i les paraules.

Olor a casa

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria. Salvador ESPRIU

"Saionara" secre

Un dia més i podré dir que s'ha acabat el meu càrrec de secretària del tribunal. Estic contenta. Perquè s'ha acabat? Sí, d'això també, però sobretot de com han anat les coses a pesar de tot. I gràcies en gran part als companys amb els que ens hem dut la mar de bé compartint moments crítics, criteris semblants, ironies, i rialles.

He viscut una experiència que tot i pertànyer al meu món, queda anys llum del què faig a l'escola. La meva professió demana empatia, i he descobert que me'n sobra, perquè us asseguro que he viscut els nervis, tremolors, suors, tartamudejos, oblits, i plors de cadascun del opositors, independentment si ho feien bé o no tan bé.

L'altra descoberta és de la meva mala tolerància a la feina mal feta, a un sistema que pretén afavorir a uns que no tenen perquè ser els millors, a programacions poc treballades o copiades, a un anglès que ha de ser model nedant en la precarietat.

Felicitats sinceres a tots aquells que heu aprovat, recordeu que l'esforç no s'acaba aquí.
Ànims per aquells que no han conseguit superar l'oposició, heu de tenir clar que això no significa haver de llençar la tovallola, vint o quaranta minuts per demostrar si sou bons mestres, sabem tots que no és suficient, i qui realment ho saben són els vostres alumnes.

Educació vital

Quan tot i saber que hi ha una escapatòria, gires i gires sense agafar la sortida,

potser és moment de fer una parada i

reflexionar on cal, es vol, o es necessita

anar.

Detallets de camí a l'alegria

• l'olor als llençols nets


• la xocolata


• el perfum de la meva terra


• veure com plou assentada a la finestra


• l'airet del matí


• l'olor del cafè


• que a la ràdio posin una cançó que m'agrada


• sentir caçons que han significat alguna cosa en la meva vida


• descobrir l'arc de santmartí


• els petons inesperats


• que valorin el què faig


• trepitjar fulles seques


• que em toqui el vent a la cara


• mirar els núvols


• estar als núvols


• les abraçades


• el color verd


• millorar el què faig


• que em passegin amb moto, cotxe o quad


• caminar per la platja a l'hivern


• contemplar quadres que m'agradin


• conèixer llocs nous


• tornar al llit els diumenges al matí amb la persiana pujada


• bufar els "angelets"


• sentir riallades dels nens


• l'olor de la seva colònia


• ballar quan ningú em veu


• plorar quan em cal


• que pensin en mi


• donar-me petits capricis


• veure com neva


• sentir que m'estimen


• pensar en el què m'agrada

Transparència opaca

Rau tancada en la capsa de vidre creada per ella a la seva mesura. Amb poca mobilitat, sempre amb el mateix angle de visió. Però segura de que si algú l'intenta ajudar des de fora les porcions de cristall li causaran ferides. Així que continua captiva en el seu món, veient només allò que vol veure i ignorant que l'aire se li acaba.

D'on venen doncs les ferides?

Des d'allà dalt però tan abaix

Rera els aires de prepotència, sota la mirada altiva, amagada entre la seguretat, entremig de les explicacions de manual... encara rau en un racó la poca autoestima, la vergonya, la inseguretat, i la por al fracàs.

Jooo (de jolines) a mi m'agrada!

Tinc un gust musical variat, i per a alguns de qualitat discutible. Avui parlant d'una cantant...

Petjada: -És el seu unic disc, crec.

Sr. Anònim, seriós: -A la cara A de la cinta canta i a la B demana perdó?

Ja queda menys

Ja queda menys.

Tanco la porta amb un cop de cul, tinc les mans massa ocupades.
Deixo les claus al moble del rebedor com puc.
Amuntego les bosses del súper al marbre de la cuina.
Obro armaris i nevera, i ho organitzo sense encantar-me.
Llenço la roba damunt el llit, em trec les sabates i em poso còmoda.
Vaig al bany, em refresco, i respiro.

Mmm... Què bé s'està a casa!

Ja queda menys.

Tinc ganes de començar el curs

No, no m'he tornat boja. De fet, sempre ho he estat.

No, no enyoro als nens. No sentir-los aquests dies ha estat un descans per al meu cap (de bon rotllo, eh?)

No, tampoc enyoro als mestres. Farem un bis en la mateixa reflexió dels nens.

No, no m'estic avorrint. Amb això del tribunal d'opos no tinc ni temps per a l'avorriment, si més no un cop arribo a casa (per cert, és tema de post).

Resulta que durant el curs vaig de bòlit, les hores que tenim a l'escola no són suficients per a preparar activitats diferents a les tradicionals, i sincerament, quan arribo als vespres, estic tan cansada que ja faig prou si corregeixo, o preparo fitxes senzilles. Així que estic aprofitant el juliol per a preparar material i pensar en nous projectes engrescadors.

Alguns em diuen massoca, però de moment em serveix per a motivar-me de cara al curs que ve.

Un secret: és que jo amb aquestes coses gaudeixo tant o més que els meus nens!

Com deia en Tonucci,

tot sempre millor amb ulls de nen!

Que sigui cert

Tontament adorable

-Tonto!

-Tonto seria si no volgués estar amb tu...

Pupa

Auuuuuuuuuuuuu...

Xiuxiueig

Et regalo les onades perquè dansis.

Et regalo els núvols perquè hi descansis.

Et regalo els meus batecs perquè sentis.

Sentiments relatius

Li va regalar una cadena amb un penjoll. La meitat d’un cor, senyal de l’amor que compartien, assegurava.

Falses esperances. Fals amor.

Aquella peça que li rodejava el coll no era res més que la imatge de les seves mans, que l’apretaven amb força, i del cor que ell s’havia encarregat de trocejar.

...Neda fins la superfície i busca solucions

Quan els camins no porten enlloc

Quan la realitat es converteix en dubte