3.7.07

Sentiments relatius

Li va regalar una cadena amb un penjoll. La meitat d’un cor, senyal de l’amor que compartien, assegurava.

Falses esperances. Fals amor.

Aquella peça que li rodejava el coll no era res més que la imatge de les seves mans, que l’apretaven amb força, i del cor que ell s’havia encarregat de trocejar.


3 comentarios:

mossèn dijo...

el pitjor que ens pot passar es trobar-nos sense llibertat !!! salut

Anónimo dijo...

Cada vez estoy más convencido de que Schopenhauer tenía razón:

"Hay solamente un error congénito y es la noción de que existimos para ser felices".

Petjada dijo...

mossèn, jo diria més, que te la prengui algú amb qui confies i estimes! I per desgràcia és la realitat del dia a dia de molta gent que dorm amb l'enemic.

Ai Guti, jo no sé si Schopenhauer té raó o no, però no serà que tendim a complicar-nos massa la vida?