On les llàgrimes es confonen amb la pluja

Us deixo descansar uns dies de mi...

Mentre, jo retorno a la ciutat que em va donar i prendre.

Cuideu-vos i sigueu bons!

Pessigolles creatives

El blanc i la creació s'atrauen i es repel·leixen.

Que difícil és començar a pintar, que difícil és començar a escriure.

El blanc del llenç i de la llibreta, però, necessiten ser acariciats amb sentiments.

Davant això, no hi ha temps a perdre, escamparé el pessigolleig de la pintura i les paraules.

Olor a casa

ASSAIG DE CÀNTIC EN EL TEMPLE

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: «Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret»,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
i em quedaré aquí fins a la mort.
Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria. Salvador ESPRIU

"Saionara" secre

Un dia més i podré dir que s'ha acabat el meu càrrec de secretària del tribunal. Estic contenta. Perquè s'ha acabat? Sí, d'això també, però sobretot de com han anat les coses a pesar de tot. I gràcies en gran part als companys amb els que ens hem dut la mar de bé compartint moments crítics, criteris semblants, ironies, i rialles.

He viscut una experiència que tot i pertànyer al meu món, queda anys llum del què faig a l'escola. La meva professió demana empatia, i he descobert que me'n sobra, perquè us asseguro que he viscut els nervis, tremolors, suors, tartamudejos, oblits, i plors de cadascun del opositors, independentment si ho feien bé o no tan bé.

L'altra descoberta és de la meva mala tolerància a la feina mal feta, a un sistema que pretén afavorir a uns que no tenen perquè ser els millors, a programacions poc treballades o copiades, a un anglès que ha de ser model nedant en la precarietat.

Felicitats sinceres a tots aquells que heu aprovat, recordeu que l'esforç no s'acaba aquí.
Ànims per aquells que no han conseguit superar l'oposició, heu de tenir clar que això no significa haver de llençar la tovallola, vint o quaranta minuts per demostrar si sou bons mestres, sabem tots que no és suficient, i qui realment ho saben són els vostres alumnes.

Educació vital

Quan tot i saber que hi ha una escapatòria, gires i gires sense agafar la sortida,

potser és moment de fer una parada i

reflexionar on cal, es vol, o es necessita

anar.

Detallets de camí a l'alegria

• l'olor als llençols nets


• la xocolata


• el perfum de la meva terra


• veure com plou assentada a la finestra


• l'airet del matí


• l'olor del cafè


• que a la ràdio posin una cançó que m'agrada


• sentir caçons que han significat alguna cosa en la meva vida


• descobrir l'arc de santmartí


• els petons inesperats


• que valorin el què faig


• trepitjar fulles seques


• que em toqui el vent a la cara


• mirar els núvols


• estar als núvols


• les abraçades


• el color verd


• millorar el què faig


• que em passegin amb moto, cotxe o quad


• caminar per la platja a l'hivern


• contemplar quadres que m'agradin


• conèixer llocs nous


• tornar al llit els diumenges al matí amb la persiana pujada


• bufar els "angelets"


• sentir riallades dels nens


• l'olor de la seva colònia


• ballar quan ningú em veu


• plorar quan em cal


• que pensin en mi


• donar-me petits capricis


• veure com neva


• sentir que m'estimen


• pensar en el què m'agrada

Transparència opaca

Rau tancada en la capsa de vidre creada per ella a la seva mesura. Amb poca mobilitat, sempre amb el mateix angle de visió. Però segura de que si algú l'intenta ajudar des de fora les porcions de cristall li causaran ferides. Així que continua captiva en el seu món, veient només allò que vol veure i ignorant que l'aire se li acaba.

D'on venen doncs les ferides?