Mots orfes de llar, busquen uns llavis per poder passejar-se entre els xiuxiueigs. O potser una ploma o un teclat per notar com uns dits els acaronen. Però, si us plau, no els fem captius.
boirot de la
Petjada
a les
13:34
Labels: Reflexions en veu alta
7 comentarios:
Senzillament genial!
Benvinguda!
m'ha agradat ..
com anem senyoreta?
salut
mariona, anem tirant, entre mocs tos i mocadors, molts mocadors!
mossèn, salut k falta que fa!
Mots per desdir-se’n de la desesperança, per exemple? Potser faça una encomanda... Molt bo, sincerament.
Estaria bé desdir-se'n!
Publicar un comentario