Ben mirat, m'agrades!
M'agrada el tacte de la teva pell als meus llavis.
M'agrada trobar-me les teves notes d'amor escampades per casa.
M'agrada sentir la teva olor al meu cos.
M'agrada veure't d'amagat com ruixes l'habitació amb la teva colònia perquè sembli que encara hi ets quan te'n vas.
M'agrada com frunzeixes les celles al rumiar i al dir coses serioses.
M'agrada riure de les teves postures davant la càmera.
M'agrada endevinar quasi sempre el què penses.
M'agrada quan fas ximpleries per fer-me riure.
M'agraden els teus ulls quan em dius que m'estimes.
M'agraden els teu bombardejos de petons i com els escampes bufant amb els dits.
M'agrada sentir els teus "Bona nit".
Ben mirat, m'agrades, mira, vés, què et penses?
14 comentarios:
És un àngel a qui dictes aquestes paraules? Quina persona pot tenir tanta sort de rebre els teus elogis? Crec que el teu estimat te molta sort de poder gaudir de la teva companyia
Això de qui té més sort és relatiu, no creu senyor anònim? Des del meu punt de vista, la sort és meva!
Carambes quin boirot. Enveja sana.
tot això faig ??? ... i jo sense saber-ho !!! ... salut
Com que enveja? em sembla que tu no et pots pas queixar Vladi! ;)
Mossèn vostè és tot castedat i innocència!
Ostres, Petjada,
Això és tota una declaració de principis. També hauries pogut acompanyar-ho d'una imatge... ¿Y cómo es él?, ¿En qué lugar se enamoró de ti?
Y como es él?
En que lugar se enamoro de ti?
De donde es?
A que dedica el tiempo libre?
Pregúntale…
Porque ha robado un trozo de mi vida?
Es un ladrón… Que me ha robado todo
És que no venia al cas ;)
Inclùs cantes bé! ejjejejje..saps cantar la de: carnaval carnaval...
Ai senyor anònim! no em tempti pq si m'arranco a cantar...
jo sempre he dit que una de les coses més maques que existeixen en aquesta vida, potser la més maca que m'ha passat mai a mi, ha estat la de despertar-te al costat de la persona que estimes. Malauradament fa molts anys que això no em passa, però quan passava era increïble. Per cert, com has conegut el meu blog? Simplement curiositat de noi que té un blog molt poc concorregut...
El meu tampoc és molt concorregut, pocs i ben avinguts. Doncs saltant d'un blog a un altre, m'agrada llegir-ne en silenci, però amb això de les tortugues no me n'he pogut estar de fer comentari! ;)
Que txulo tot el què dius!!
Millor és sentir-ho, no?
Ei, que bé! Felicitats, Petjada!
Publicar un comentario