Si el què volem sentir no és el què ens diuen

De tornada

Troballes que fascinen els sentits.
Ulls que miren i protegeixen amagats o exposats.
Racons polsosos de resguard entre la roca.

Quan puc tornar a la terra del color del cel?
Una història canviant que enforteix i amotlla.
Indrets per a explorar.
Aire entre dos mons sota un sol amb molta força.

Petjada en destí a...

Doncs sí, us torno a permetre una setmana de descans de mi i de les meves ximpleries, m'he apiadat de vosaltres, que em llegiu com si d'una penitència es tractés.

Demà volo en direcció a la fotografia, espero caure al lloc indicat i no punxar-me el cul amb un minaret, espero no fondrem dins les sandàlies, i sobretot, que hi sigueu a la tornada!

Quin cartell de Gràcia et fa més gràcia?

Mirant el programa, per a gaudir de les festes de Gràcia aquesta nit, m'he quedat badant davant els cartells que podeu trobar aquí. Tots tenen el seu què, no sabria pas amb quin quedar-me.

El que sí tinc clar és que avui toca passar-ho bé!

¿Arte? ¿Qué es arte?

"Besarte es arte..."

Suma y sigue

Un cop més toca allò de bufar les espelmes, el nombre creix, i l'arsenal de cera encesa fa que el pastís es vegi petit sota seu. La bufera s'acaba a mig camí, mentre els convidats bramen allò de que si no les apago de cop m'oblidi del desig. Assentada davant seu, veient les seves cares d'il·lusió penso: Merda, em faig vella.

Envellint

He sentit i llegit queixes d'aquest anunci, sóc la única persona a qui li agrada? Potser si l'empresa anunciant enlloc de ser una multinacional americana, com la que és, hagués estat una altra otro gallo cantaría, digueu-me heretge.

No sé si és perquè aviat n'afegiré un més, o perquè estic patint una crisi existencial, no deixo de buscar qualsevol cosa que em recordi els meus anys mozos, com anireu veient a l'apartat de "Avui l'elecció és", espero no cansar-vos.

Però ho he de reconèixer: em sé de pe a pa cançons intro de dibuixos animats que els meus alumnes no han vist mai, he dut genolleres, colzeres i ombreres, mirava l'Un Dos Tres per veure si sortia la Ruperta, grabava video-clips de l'Sputnik, jugava a marsssianitos amb el meu cosí, suava dins un R-4 verd i després una Transit on hi encabiem tota la família, mirava Eurovisión amb l'esperança que algun cop els espanyolitos guanyessin...

No sé si som gent forta i amb capacitat de ser feliços com diuen, però ara que em comencen a tractar de vostè... per què deixar d'utilitzar la paraula GUAY?