Els que em coneixen diuen que sóc una persona segura, no és cert: cada cop que he de prendre una decisió tremolo com una nena despullada. Hi ha un moment, però, que s’han de prendre decisions i tirar endavant (i si encertem, som els més guapos; i si no, mirar d’arreglar-ho, o acceptar la misèria).
Quedar-se bloquejat en el dubte és un error sempre, no porta enlloc. La seguretat és una cosa que s’educa i s’aprèn.
7 comentarios:
sí, bé ... cada cop em fas llegir un fotimer de vegades el que escrius !!! ... i encara, em costa entendre-ho !!! ... salut
disculpes mil mossèn!
Els que em coneixen diuen que sóc una persona segura, no és cert: cada cop que he de prendre una decisió tremolo com una nena despullada. Hi ha un moment, però, que s’han de prendre decisions i tirar endavant (i si encertem, som els més guapos; i si no, mirar d’arreglar-ho, o acceptar la misèria).
Quedar-se bloquejat en el dubte és un error sempre, no porta enlloc. La seguretat és una cosa que s’educa i s’aprèn.
Sense cap mena de dubte: bon cap de semana llarg.
Com una nena despullada o com un nen despullat, no, Vladi?
Pobres nens! Ja de petits se'ls talla la capacitat de sentir-se vulnerables.
Petjada, si estàs segur que no hi ha res que no et faci dubtar, estàs almenys segur d'alguna cosa.
(ens perdonaràs lo de professorets? estic molt penedida; tot i que cada cop que llegeixo el post, em pixo)
Ja tens alguna cosa de la qual no dubtes...
Per què no puc ser jo la que pregunta? :) Tan malament em veieu?
Benvinguda Carme.
Bon cap de setmana llarg a tots!
Ai! i sí Lu, perdonats esteu, no ve d'un pam! ;)
Publicar un comentario