Cel o terra?
Estiro bé els braços, els talons pugen, i les puntes dels dits dels peus fan força perquè no caigui, però no puc acariciar el cel des d'aquí.
Faig un salt ben alt i aleshores m'adono que com més m'esforço a tocar el cel, menys toco de peus a terra.
9 comentarios:
Jo trobo que val més mirar el cel que viure-hi. És un indret tan buit, tan vague! Un lloc on trona i on desapareixen les postes més maques. Per tant, la resposta és Terra; també una mica de mar (al racó maragda, on sovint el cel es bessa i només cal per tocar-lo posar-se de puntetes i llançar-se de cap).
Et recomano un conte molt especial per mi, em sembla que l’edita Kalandraka i el teu post m’hi ha fet pensar: Quin gust té la lluna? T’agradarà, n’estic segur.
Pel que realment va bé és per fer estiraments. Són tant necessàris!!!
També és el lloc on sorgeix l'inici i la fi. Em quedo amb la frase "racó maragda, on sovint el cel es bessa i només cal... llançar-se de cap"
GRJNIEC, Michael. Quin gust té la lluna? Kalandraka 1999. Col. Llibres per a somiar. De moment he trobat la referència, prometo anar-lo a buscar.
Pardalet, estic amb tu amb això dels estiraments, però per sort demà torna a començar el ioga, quina falta em fa!
Del trapezi estant, de vegades, també trobo a faltar el terra. Gràcies per pujar-hi!
Petjada,
em passejo per sobre la referència i no em surt la maneta del dit aixecat :(
Caguml'olla.
no us preocupeu ... un terme intermig és molt saludable ... salut
Hi pujarem quan calgui si ens deixa trapezista!
Vladi tens tota la raó, crec que és errada meva. Però que sàpiques que ja he llegit la teva recomanació! M'ha agradat, ho has encertat! A més és un bon recurs per l'escola ;) gràcies guapo!
Mossèn, potser si que els punt intermitjos ens compliquen menys i no ens perjudiquen la salut...
Però de vegades no tocar de peus a terra i tocar el cel és una sensació genial no passa res petjada...
Com diu el mossèn molt sensatament (per primer cop ;) ) els punts mitjos són més saludables mentalment parlant no?
Publicar un comentario