Estem en aquest punt?
Hi ha un punt en que la fredor es converteix en gel i l’escalfor és un record confús. El temps d’espera del caliu esdevé massa llarg, és aleshores quan la impaciència guanya el pols. Una sensació gèlida recorre allò que antany tenia vida. D’aquí al son etern hi ha un pas.
8 comentarios:
el son etern ... vols dir que no tindrem mal de cap quan ens llevem ??? ... salut
Espero que no, encara hem de passar per la tardor i totes les seves coses dolces: castanyes, panellets, raïm... i alguna sopeta de carbassa, sobretot de carbassa.
Sí, senyor, i un cop més et dono la raó: la tardor és el millor moment de l'any (tret d'algunes nits d'inicis de juny, els cels del gener i el color del març).
-son etern, dit també com la mort.
-literalment entès, sens dubte la tardor és un moment extraordinari; però metafòricament parlant, sovint es passa d'una estació a l'altra sense temps a reaccionar.
Sovint em pregunto com pot ser que les relacions humanes siguin tan complicades. I mira que ho són, eh? Si la fredor dura ja massa, no estem a la primavera, sinó a la tardor. I després de la tardor ve l'hivern. Això ho sap tothom.
A vegades les estacions són boges...
No hay más que mirar esos días en los que hace un calor tremendo, y al día siguiente es invierno de nuevo.
Doncs definitivament, sóc la tardor.
Publicar un comentario