Troballes que fascinen els sentits.
Ulls que miren i protegeixen amagats o exposats.
Racons polsosos de resguard entre la roca.
Quan puc tornar a la terra del color del cel?
Una història canviant que enforteix i amotlla.
Indrets per a explorar.
Aire entre dos mons sota un sol amb molta força.
9 comentarios:
En clau poètica et diria que mai acabem de tornar dels llocs que ens agraden. No només les persones deixem empremta.
Bonic acròstic, petjada.
Ben cert Vladimir, empremtes de tot tipus tamanys i formes.
benvinguda de nou ... se´t veu diferent, feliç ... salut
Pel teu comentari, mossèn, extrec que abans no ho era?
no tant com ara ... uns dies de relax sempre superen l'estat anímic del que erem abans d'aquestes ... salut
Me encantan los acrósticos.
No havies dit res de Capadocia.
mossèn, aceptamos barco.
guti no en tenia ni idea! mai s'acaba de conèixer algú del tot.
pardalet, em sap greu, sóc de poques paraules, però sí, la capadocia és una zona fascinant, han estat dies de ruta: Istambul, Bursa, Pérgamo, Esmirna,Ephesus Kusadasi Pamukkale, Dinar, Konya, Nevsehir.. Cada lloc amb el seu encant.
como animal de compañia ??? ... salut
Publicar un comentario