Rera els aires de prepotència, sota la mirada altiva, amagada entre la seguretat, entremig de les explicacions de manual... encara rau en un racó la poca autoestima, la vergonya, la inseguretat, i la por al fracàs.
És el problema de posar-hi màscares a la realitat: ens neguem a nosaltres mateixos el saber si som o no prou bons. Acumulats de mentires acudim a la prepotència, a la mirada altiva... i ens olvidem del nen que habita en aquell racó de la poca autoestima. I que és l'únic guia que tenim per trobar la felicitat.
6 comentarios:
aquestes cuixes deuen c de lo més sexy que circula per la xarxa ... salut
El miedo al fracaso creo que es una enfermedad incurable más... Nunca se pasa.
És el problema de posar-hi màscares a la realitat: ens neguem a nosaltres mateixos el saber si som o no prou bons. Acumulats de mentires acudim a la prepotència, a la mirada altiva... i ens olvidem del nen que habita en aquell racó de la poca autoestima. I que és l'únic guia que tenim per trobar la felicitat.
mossèn les cuixes són la part de dalt de la cama, i no s'ensenya tant aquí!
guti, tot allò psicològic té remei si el busques.
Cervecerix, m'agrada com ho expliques, haurem de buscar el guia...
vaja ... ja m'havia posat nervios !!! salut
jeje l'estiu el matarà a vostè, eh?!
Publicar un comentario