24.10.07

Al pis de dalt


Els grans, és una altra història. Tot i que algun encara té la inèrcia d'enganxar-se com una paparra, o remenar-te la roba o complements que els fan gràcia, l'autonomia pròpia de l'edat fa que les rebudes no siguin tan efusives.
Els hàbits de treball, d'estudi, d'organització, i la presentació de tasques deixa poc marge, però una picada d'ull, bromes, ironies, pessigolles i unes quantes pallassades de les bones també cauen.
Es fan personetes i van perdent innocència per guanyar en picardia. Això no vol dir que no t'expliquin les mil una aventures i t’apreciïn no només com a mestre/a, també com a persona, que per mi esdevé molt més especial. És tan reconfortant rebre els seus correus electrònics i les seves visites inesperades a l'escola anys després d'haver deixat la primària!
Els nens, però, afortunadament, són nens. "No és anglesa, que és tutora de 5è B, he sentit com parla català amb ells", i s'esforcen a saludar-me per si un moment em despisto i els contesto amb un "Hola, bon dia".

4 comentarios:

una lingüista elitista dijo...

Quina pressió, eh, això de tenir els nens pendents que et descuidis per confirmar que no ets anglesa! ;-) ;-)

És bonic mantenir un vincle amb els mestres que hem tingut, jo procuro fer-ho.

És molt enriquidor, dedicar-se a l'ensenyament! I es nota que hi gaudeixes! ;-)

ignacio dijo...

jeje... jo també hi torno. a l'escola per sant jordi i a l'insti, recentment deixat, de tant en tant...

són la teva vida!

Eloy dijo...

Els nens són encantadors, especialment quan dormen, hehehehe ;)
Jo també tinc la tutoria de 5è i durant el curs es nota com van canviant, com van creixent. Quan finalment els acomiades a 6è esdevenen totalment canviats (al menys la gran majoria). I és molt gratificant quan els exalumnes tornen per veure't o per parlar-ne.

Petjada dijo...

Lingüista:Al segon trimestre ja no em puc amagar! ;)

Ignacio: i que duri!

Eloy: jo a vegades també ho penso que només quan dormen, no et creguis! jeje ;)