28.9.07

Acabaré fent Clil sense projecte

Mentre els alumnes de la meva tutoria contesten unes preguntes senzilletes que acabo de manar, aprofito, que no hi ha dubtes, per a corregir algunes llibretes d'anglès que tinc damunt la taula. Vaig pensant en com han arribat a descansar i desconectar els de sisè durant les vacances, perquè el seu nivell hagi baixat tant.
Sembla que van acabant la feina encomanada, i toca corregir.

-Ok, have you finished? Can we check the answers? Let's start with the first exercise. Sílvia, can you read, please?

Els alumnes de cinquè em miren amb cara de sorpresa. La nena en qüestió, no sap com m'ha de contestar. Jo no entenc què passa, i ningú diu res tot i tenir la boca oberta. Fins que se sent una exclamació:
-Petjada! que ara estem a Socials!

Després d'uns segons per a reaccionar i un Upps! penso que no es pot anar tot el dia com el cul d'en Jaumet. Demano disculpes, explico que sóc el millor exemple de que no es poden fer dues coses alhora. Ells hi estan d'acord i ens posem tots a riure com ximples.

7 comentarios:

mafalda dijo...

És que potser el millor seria no demanar tants projectes ni mandangues i deixar que gent com tu o la Tarambana féssiu classe de socials (o del què sigui) en anglès. A vegades la burocràcia no ens cega massa.

Anónimo dijo...

Un dels objectius de la LOGSE (sobretot a Catalunya) era la transversalitat de les ensenyances. Per exemple, fer socials en anglés. Desgraciadament, els teòrics que defensavem la reforma vam fracassar (l'aplicació va ser un desastre, mai podré perdonar a l'administració l'oportunitat perduda).

Estic convençut que la millor educació és la que de manera constructiva sap barrejar amb saviesa les "diverses" àrees del coneixement.

Si t'interessa el tema et recomano un llibre una mica meu (i passat de moda): Xavier Blanch, "Cinc cèntims sobre la reforma educativa".

Anónimo dijo...

Coincideixo amb en Vladimir, per això sóc profe d'Humanitats.

Ens han ensenyat les coses de forma tan fragmentada que quan tenim al davant un humanista que ens ho connecta tot, se'ns cauen al terra...

Petjada dijo...

Doncs si Mafalada, sovint la burocràcia fa que bones idees es quedin en això, idees.

Vladimir i Lu, estudiosos i administració, a vegades des de la vessant teòrica obliden la pràctica, molt més complexa que mirant des del cul enganxat a la cadira.
A més, cal també una implicació directa i activa de tot l'equip docent, que desgraciadament no sempre es troba. perquè ja sabeu que hi ha de tot en els "camins del Senyor"...
Però per sort les utopies són per seguir-les i quan es tenen, corre rera unes altres!

Vladi, he buscat ja quatre dades del llibre per la xarxa, ja saps que les teves recomanacions no fallen. Però que vol dir que és una mica teu?

mossèn dijo...

clil ??? ... cuchitril ??? ... vale, la aceptamos como animal de compañia ... salut

Anónimo dijo...

Si algun dia ens veiem, que segur que sí, t'ho explicaré més bé. Aquest petit assaig té a veure amb les meves primeres feines, els meus primers llibres... i amb un bon editor i company, en Xavier Blanch.

Petjada dijo...

mossèn vostè accepta com a animal de companyia qualsevol cosa! ;)

vladi, esperem que si.