Els meus ganàpies se'n van
Dos dies i els meus ganàpies ja se'n van.
Se senten grans i de fet, són els grans de l'escola, però això de grans és un dir.
Aprofiten les poques estones que els queden a l'escola, que els ha vist créixer, per fer-la petar, per riure i explicar-se secrets d'amagatotis durant les classes pensant que no els veiem.
Els àlbums ja estan pràcticament enllestits, m'ajuden a despenjar les feines amb les que hem anat decorant les parets.
Amb un moment estan mobilitzats i la classe comença a agafar un ambient estrany. Ells també ho noten. Les parets nues ens fan veure a tots que això ja s'acaba.
4 comentarios:
sí senyor ... 1 dia més i s´acaba ... oh, quin descans !!! salut
Quins records...jo també feia àlbum, qui pogués tornar a ser petit, hi ha una cosa que no he oblidat del col.legi.. els dictats a la pissarra... i com molt bé dius, les petjades creixen però no s'esborren i que no s'esborrin!
Jeje, quin descans, però en el fons fa pena, no? o només em passa a mi perquè sóc una bleda?
Aiii Wink! com t'anaven els dicatats a la pissarra?
Una bleda amb uns ulls molt bonics, en tot cas (si no fos hora de migdiada, recuperaria l'enllaç al post que demostra que no és una afirmació gratuïta). I tranquil·la, que passa a més gent. I ara queda encara recollir, ordenar i preparar el curs que ve. Ah! I les opos, vistes de l'altre banda...
Publicar un comentario